Kenjiro Yoshigasaki. Netejar Una de les tradicions més importants de la cultura japonesa és la neteja. A Europa, els rics sempre han disposat de criats que feien la neteja, de manera que en l’actualitat netejar es considera una feina de categoria inferior. Jo mateix he pogut veure que hi ha europeus que es neguen a netejar perquè ho troben humiliant. Per a ells, cuinar, construir coses o reparar-ne no els representa cap problema; però el que és netejar, no volen netejar. El clima europeu és bàsicament càlid i sec a l’estiu i  fred i humit a l’hivern. Com que no es tracta pas d’un clima gaire favorable a la proliferació dels bacteris, la netedat no ha estat tan crucial per a la salut. És per això que la raó que a Europa es netegi és perquè les coses tinguin més bon aspecte o que siguin més agradables. Al Japó, però, el clima és fonamentalment càlid i humit a l’estiu i fred i sec a l’hivern, i aquesta mena de clima sí que fa que tant els bacteris com els insectes petits proliferin a l’estiu. A més, a l’hivern, els virus i els cadàvers dels insectes i els bacteris encara poden produir problemes. Així doncs, al Japó es netejava per tal de crear un entorn saludable; és per això tots els japonesos, pobres inclosos, havien de netejar. La diferència en la finalitat també creava una diferència en el mètode de fer la neteja. Dins la tradició espiritual de la cultura japonesa, de netejar-se per dins en diuen misogi, i és un dels principals objectius de la meditació. Correspon a la psicoteràpia europea, però amb una metodologia i una teoria diferents. De misogi, n’hi ha de moltes menes, una és netejar la casa o el dojo a mà. És molt important que es netegi a mà amb un drap humit. I això per diverses raons. En general, es creu que va ser Europa qui va desenvolupar el dualisme. Dualisme vol dir sí/no, bo/dolent, més/menys, positiu/negatiu, etc. Quasi tots els japonesos estan convençuts que aquest dualisme provoca conflictes a dins i a fora d’un mateix i fan per trobar-hi una solució mitjançant la unificació. La idea típica és: “L’univers absolut és Un. Llavors, dues forces oposades crearen el món relatiu del dualisme.” Això ens mostra l’error típic de gran part de la filosofia japonesa i xinesa. Es tracta d’un error molt profund que cal assenyalar i esmenar. És veritat que el dualisme provoca conflictes i errors de comprensió innecessaris, tot i així la solució no és la unificació. El dualisme es basa en el sistema de coordinades cartesià. Si es traça una línia recta i s’hi situa un punt, del costat que queda a la dreta del punt en diem “més”, i del de l’esquerra, “menys”. Aquesta és l’expressió matemàtica bàsica del dualisme. Aleshores +1-1=0 i –(-)1=+1 Aquesta lògica ha passat al llenguatge. “No és bo” vol dir “és dolent”.  “No és dolent” vol dir “és bo”. Aquest és el problema del dualisme. Al món real, de categories n’hi ha tres: dolent; ni bo ni dolent; i bo. Per això, en el món real que una cosa “no sigui dolenta” no vol pas dir que “sigui bona”. D’altra banda, que una cosa “no sigui bona” no vol dir tampoc que “sigui dolenta”. Comprovem, doncs, que el nostre llenguatge ja es fonamenta en el dualisme. Hi ha una determinada idea de la higiene que consisteix a desempallegar-se de tot allò que sigui dolent per a la salut. És una idea que es basa en el dualisme i que consisteix a creure que es pot crear un bon entorn eliminant-ne els factors perjudicials. Es tracta de la lògica que afirma que “no és dolent” vol dir “és bo”. Segurament és important eliminar-ne allò que sigui dolent, però no n’hi ha prou. Cal que creem un entorn bo. La vida és, bàsicament, química. Convindrà subratllar que la ciència es va començar a desenvolupar amb la química, i que no va ser fins després de Newton que la física esdevingué el fonament de la ciència moderna. En l’actualitat, la química també es basa en la física. I, tanmateix, la química de debò és independent de la física. La ciència moderna comet un gran error buscant en la física la justificació de tot. La química es basa en els ions. Gairebé tota la vida es basa en els ions de l’aigua. L’aigua es ionitza amb molta facilitat, i és per això que l’aigua és la base de la vida. 2H2O esdevé H3O+ i OH-. Quan l’aire conté molts ions d’aigua, això afavoreix una salut bona. Així doncs, per a crear un entorn beneficiós, bàsicament cal generar molts ions d’aigua. I perquè se’n generin molts, és crucial que el grau d’humitat sigui correcte. Si l’aire és massa sec, n’hi haurà menys. Si és massa humit, les partícules d’aigua que floten en l’aire formaran esferes grosses, de tal manera que l’àrea superficial en contacte amb l’aire serà menor i, com a conseqüència, d’ions no se’n generaran tants. La humitat ideal és entre el 50% i el 70%. El segon factor són els materials de l’interior de la casa. Els materials que deixen entrar i sortir l’aigua són la fusta i el guix. Són dos materials que s’han fet servir per a construir cases arreu del món. Quan la humitat és alta, absorbeixen l’aigua, i quan l’aire és sec, desprenen una aigua que l’aire capta. Quan la fusta o el guix proporcionen aigua a l’aire, també generen ions d’aigua; per això fusta i guix són molt positius per a la salut. Els plàstics tot sovint desprenen vapors químics perjudicials per a la salut. El metall gairebé no desprèn emanacions químiques, o sigui que no és dolent, però tampoc no és bo. El tercer factor és el vent. Quan a l’aire hi ha prou humitat, el vent pot trencar les esferes que les partícules d’aigua formen i així generar ions d’aigua. Per això el vent resulta agradable quan hi ha molta humitat. El quart factor és netejar a mà amb un drap humitejat. Fregar la superfície de qualsevol material amb un drap humit produeix ions. És important que el drap no estigi xop. De fet, sempre caldrà escórrer el drap ben escorregut per treure’n tota l’aigua sobrera. A més, és important eixugar la superfície amb prou força per a trencar les esferes d’aigua. Fregar el terra a l’europea, amb una baieta xopa a l’extrem d’un pal de fregar, és inútil perquè el drap té massa aigua i no es produeix prou fricció. A més, tot sovint, s’hi afegeix algun producte químic per a eliminar la brutícia i aquest producte sol ser perjudicial per a la salut. Per això cal fer servir només aigua i fregar vigorosament a mà. També es fan servir totes dues mans per a escórrer el drap. Aquest és el mètode tradicional del Japó que, a més, des del punt de vista científic, és molt correcte. És cert que a Europa el clima és tan bo, que aquest mètode japonès de netejar no és pas imprescindible. De tota manera, crear un entorn beneficiós per a la salut sempre és millor. Netejar a mà també ens ofereix una oportunitat per a la meditació. És misogi mitjançant la neteja. DOSHU (Kenjiro Yoshigasaki) Kenjiro Yoshigasaki. Netejar © de la traducció Jordi J. Serra Director d’UBK Ki Dojo Catalunya  
Actualitzat el 17-09-17 español Matrícula gratuïta fins al 30 de setembre! info@ubk-centre.com   ·   637 055 937