Gemma Mas Fossas
En millorar la creativitat en un àmbit, cultivant-la i desplegant-la, millora la nostra creativitat en els altres àmbits de la nostra vida, millora la nostra capacitat de donar respostes noves als problemes i conflictes de sempre i a les situacions ja conegudes. Cultivar la creativitat ens ajuda a adaptar-nos als canvis.
Per què és tan important cultivar la creativitat?
Quin sentit té practicar l’actitud creativa en la nostra vida quotidiana?
La creativitat s’expressa en tots els àmbits de la nostra vida, no és només cosa dels artistes o dels genis. Podem ser creatius o no, en diferents graus i en diferents aspectes en tota la nostra vida quotidiana (feina, família, amistats, lleure, amor, cuina, etc.). Hi ha creativitat tant en els grans fets que canvien el món com en els petits actes del nostre dia a dia.
A més, és una qualitat inherent a la nostra naturalesa, que ens caracteritza als éssers humans i ens fa peculiars (produir, transformar, inventar respostes al medi). Essent creatius creixem com a persones, generem nous sentits que ens enriqueixen i ens desenvolupen, que ens ajuden a entendre’ns a nosaltres mateixos i al món del qual formem part. També és un tret funcional, atès que només es transmet en l’espècie allò que serveix per a alguna cosa, allò que té una funció específica.
La creativitat implica sempre un diàleg entre allò que és vell i allò que és nou; de fet, consisteix a donar respostes noves a situacions conegudes. En tot acte creatiu es produeix una dialèctica entre continuïtat i ruptura, entre futur i passat, entre el que coneixem i el que ens és desconegut, el que és racional i el que és afectiu, el conscient i l’inconscient, el que té a veure amb l’individu i el que té a veure amb la societat.
Cultivar la creativitat ens ajuda a una cosa tan necessària com és adaptar-nos als canvis, els quals formen part inevitable de la vida de tothom, sense excepcions. És imprescindible per a fer front i solucionar els nostres conflictes i les situacions que ens tenen atrapats. Ser creatiu vol dir mirar les coses de sempre amb uns altres ulls, buscar noves solucions. Quan “practiquem” la creativitat, se’ns amplia la mirada, se’ns obren noves perspectives, descobrim alternatives i això ens permet d’escollir entre diferents possibilitats tenint en compte les pròpies necessitats. Ser creatiu és una expressió de llibertat.
Efectivament, la creativitat està completament lligada al canvi. Com a éssers humans tenim la capacitat potencial de modificar permanentment el món on pertanyem, tot i que no sempre exercim aquesta potència transformadora o només la usem en alguns vessants de la nostra vida. Som complexos i ambigus: sentim la necessitat de canviar la nostra vida (o aspectes de la nostra vida) i, a la vegada, una “força invisible” ens reté, ens empeny a fer una passa enrere o ens immobilitza i, per a vèncer aquesta resistència al canvi, cal una alta capacitat creativa. Una persona creativa és un agent de canvi, però, per ser-ho, cal assumir que la vida és conflictiva i contradictòria. Canvi i resistència al canvi coexisteixen en el nostre dia a dia.
Podríem dir que una persona se sent més sana i feliç quan s’adapta creativament, de forma activa, transformadora i oberta als canvis; i, a la vegada, una persona feliç té més capacitat d’enfrontar-se creativament als conflictes. Ser creatiu és una qüestió de salut.
La creativitat s’agermana amb el pensament crític. Només donant espai a la pregunta, qüestionant les “veritats” establertes, posant en dubte com se suposa que han de ser les coses, com s’espera que m’he de comportar i de pensar, etc., podem buscar solucions creatives. Així doncs, la creativitat és als antípodes del dogmatisme, el pensament únic, la veritat absoluta, la repetició passiva dels models heretats, les certeses irrefutables, els estereotips, el fanatisme, l’immobilisme, la rigidesa, la indiferència, etc. I, en canvi, és amiga de trencar el pensament dicotòmic que obliga a triar ineludiblement entre dues opcions excloents (blanc o negre, amb mi o contra mi…), és amiga de respectar la diferència, d’aprendre a mirar la realitat des de diferents angles, d’aprendre dels altres, del diàleg, la tolerància, la flexibilitat, l’empatia, etc.
Què ens pot bloquejar la creativitat? Per exemple, la por de cometre errors, la dificultat d’assumir el caos i la inseguretat de la incertesa, la recerca de solucions ràpides, l’afany exagerat de seguretat, la il·lusió de tenir-ho tot sota control, la desconfiança en els propis recursos, potències i capacitats creatives.
Què pot afavorir una actitud creativa? Primer de tot ens cal silenci per a poder-nos escoltar a nosaltres i els altres, aprendre a observar l’exterior i ser conscients del que produeix en nosaltres i aprendre a mirar allò que sentim. És imprescindible una relació de curiositat amb el món, estar disposats a sorprendre’ns, a investigar, a ser espontanis, a desinhibir-nos, estar oberts intel·lectualment i afectivament, i a ser tolerants amb l’error.
Un dels pilars fonamentals de l’acte creatiu és la capacitat de jugar amb l’inesperat i l’espontaneïtat. De fet, el joc és el primer alfabet de la infantesa, el primer instrument per a explorar el món real i enfrontar-nos sense defenses al desconegut; i és el centre del procés d’aprenentatge quan es concep aquest com una aventura. En l’etapa adulta, el joc, expressió de la potència creadora, continua essent un estimulador de les possibilitats vitals i, en aquest sentit, té un gran valor terapèutic. És tot un repte jugar amb alternatives, l’insòlit, la sorpresa, l’astorament, el que no és convencional, etc.
El joc crea espai perquè emergeixi l’espontaneïtat i la creativitat, crea un clima per a l’expressió afectiva, crea una ficció que ens permet entendre millor la no-ficció, un espai on la incertesa i l’error no només són possibles, sinó que a més són productius, on es pot afrontar la realitat i assajar opcions, on la llibertat i les normes són complementaris i no pas irreconciliables, on les coses poden tenir diversos significats i sentits i no pas un de sol, on ens podem treure les màscares i ser autèntics o posar-nos-les per investigar altres eleccions.
I gran amic del joc és l’humor. L’humor dispara la creativitat, la facilita, ja que dóna llibertat interna, neutralitza inhibicions i promou l’espontaneïtat. Ens referim a l’humor com a capacitat de riure’s de les coses que estimem i seguir estimant-les (inclosos nosaltres mateixos!), a un riure amb, però en cap cas estem defensant aquell riure’s de, que implica burla, mofa, menyspreu i insult cap a l’altre.
L’artteràpia transdisciplinària és un ampli camp on sembrar i cultivar la nostra creativitat, creant espais per a la lliure expressió, en els quals utilitzem les diferents formes d’expressió artística (plàstica, expressió i moviment corporal, teatre, música, poesia, etc.) com a instruments d’investigació, escoltant activament amb tots els sentits i la intuïció. Espais en què creem les condicions adequades per a facilitar descobrir les nostres pròpies potències i els nostres recursos, que no “veiem” o dels quals sovint no som conscients, sempre amb les condicions de confiança, seguretat i contenció psicològica que només un bon professional pot garantir, acceptant les particularitats de cadascú, sense jutjar i amb l’empatia necessària per saber-se posar a la pell de l’altre. Espais vivencials on cauen les màscares defensives que portem a la vida quotidiana i aflora la millor part de cadascú, ens redescobrim, se’ns desbloquegen sentiments i emocions, els podem expressar d’una manera més lliure. A la vegada, l’efecte de tot plegat desbloqueja l’actitud creativa.
El Despertar la creativitat des de les arts. Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix, ofereix un espai on abordar i desplegar la creativitat en nosaltres i està obert a qualsevol persona interessada a explorar-ho.
Frases que inspiren…
Bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra esperant obtenir diferents resultats.
Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix. Albert EinsteinMou-te i el camí apareixerà. Proverbi zen
La resignació és un suïcidi quotidià. Honoré de Balzac
Quan l’objectiu et sembli difícil, no canviïs d’objectiu… busca un nou camí per arribar-hi. Confuci
L’objecte de l’art és treure la pols a la vida diària de les nostres ànimes. Pablo Picasso
La curiositat és una de les característiques més permanents i segures d’una intel·ligència vigorosa. Samuel Johnson
La creativitat és la intel·ligència divertint-se. Albert Einstein
L’intel·lecte sempre té raó, però la intuïció no s’equivoca mai. Alejandro Jodorowsky
La creativitat condueix al coneixement i aquest al canvi. Pat B. Allen
L’experiència no és allò que et succeeix, sinó què fas amb allò que et succeeix. Aldous Huxley
L’art no reprodueix el que veiem; més aviat ens ho fa veure. Paul Klee
Només es té por quan un no està d’acord amb si mateix. Hermann Hesse
La crisi es produeix quan el que és vell no acaba de morir i quan el que és nou no acaba de néixer. Bertolt Brecht
La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant. Pablo Picasso
No entenc perquè la gent s’espanta de les noves idees. A mi m’espanten les velles. John Cage
La rigidesa condueix a la mort.La flexibilitat, a la vida. Lao Tse
M’interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida. Woody Allen
La ment és com un paracaigudes, només serveix si s’obre. Albert Einstein
Gemma Mas Fossas. Per què és tan important cultivar la creativitat?
Directora d’UBK Ki Dojo Catalunya, membre de l’equip del Màster d’artteràpia transdisciplinària i desenvolupament humà i de l’Institut d’artteràpia transdisciplinària de Barcelona (IATBA).
© Gemma Mas Fossas